Salva les teves ungles

Onicomicosis, fongs en les ungles

Definició:
Les micosis que mes freqüentment afecten les ungles de les mans i dels peus són provocades per llevats denominats dermatófits.
Els símptomes són: La ungla es desenganxa del jaç, apareixen taques groc blanquenques d'aspecte cremós. Amb el temps pot aparèixer un pigment verdós, fruit de la sobre-colonització bacteriana. La base de la ungla s'enrogeix i és dolorosa. Pot efectivament aparèixer primer en una ungla i després estendre's a les altres. I el treball en ambients humits pot afavorir la cronificación del procés.



Hi ha cinc categoríes:
1.- Onicomicosis distal i lateral subungueal.
Causes mes comunes: Trichphyton rubrum, T interdigitale, T.schoenleinii, Candida albicans, C.parapsilosis, Scopulaiopsis brevicaulis y Hendersonula toruloidea.
2.- Onicomicosis blanca superficial.
Causes mes comunes: Scytalidium dimidiatum, T.rubrum.
3.- Onicomicosis negra superficial. Causes més comunes: Scytalidium dimidiatum, T.rubrum.
4.- Onicomicosis blanca subungueal proximal.
Causes mes comunes: T rubrum, T.megnini, T.scholeinii y E. floccosum.
5.- Onicomicosis distrófia total.

Consells i prevenció: Abans de res mantenir una higiene rigorosa amb la finalitat d'evitar la proliferació de fongs i bacteris. Rentar-se les mans i els peus com a mínim 2 vegades al dia i assecar-los adequadament. És convenient utilitzar calçats i mitjons apropiats que facilitin la transpiració i ventilació adequades i canviar-los sovint evitant així excessos de sudoració i humitat dels peus. Realitzar una manicura almenys una vegada a la setmana. Aquesta, proporcionarà una vigilància adequada de les ungles permetent corregir deformitats i millorar la seva aparença. Un remei eficaç per a evitar la proliferació del fong, calmar les picors i evitar que s'estengui a altres ungles, consisteix en rallar una dent d'all en dues cullerades de suc de llimona. Mitjançant un cotó xopat amb la barreja, mullar les ungles i deixar que es vagi assecant.

Diagnòstic: El mètode diagnòstic mes fiable empleat és el cultiu de la pols que s'extreu després de tallar una secció àmplia de la ungla, aquest mètode permet conèixer amb exactitud el tipus de fong i quin tractament és mes sensible, l'únic inconvenient es que es triga 1 mes a conèixer el resultat. Recordi que per a obtenir un bon tractament és imprescindible un diagnòstic correcte. No obstant això, el cultiu és positiu només entre el 50 i 55% de les ungles en les quals s'observaven fongs per microscopia, així que la histología és molt útil per a demostrar la infecció per fongs en els casos que els cultius han estat negatius.

Tractament: El tractament es compondría de diverses línies. La primera es compón de la combinació d'un tractament tòpic i un tractament oral antifúngic de llarga durada uns 2 mesos com a mínim.

L'estratègia més eficaç per al tractament tòpic de micosis ungueals és tractar primer amb azols o àcid undecenoic i emprar alilamines només si aquests fracassen. Només després de fer aquest tractament i el més important complir-lo correctament existeix una segona línia. Aquesta es basa en la extirpació quirúrgica de la ungla, solament es reserva per a casos molt rebels i es practica segons el dermatòleg que li atengui i sota anestèsia local. Quan s'ha extirpat la totalitat de la ungla, hi ha poques probabilitats que surti una ungla nova, solament si es conserva la matriu ungueal la ungla tornarà a créixer en un procés lent de mesos d'evolució.

En conclusió: Segons estudis que s’han portat a terme en serveis de dermatología en hospitals de diversos països, resulta que el tractament quirúrgic seguit de l'aplicació tòpica de zeolita esterilitzada al 100 % utilitzat en pacients, ofereix major percentatge de curació, disminueïx considerablement el temps de curació i de tractament, així com el cost mitjà per pacient, que altres tractaments emprats fins a la data, i no es van reportar recaigudes

En individus que sofreixen de diabetis, han de controlar i revisar diàriament les seves ungles, perquè aquests fongs no es converteixin en infeccions molt greus. Consulti al seu metge si nota qualsevol cosa anormal: Engrosament de l’ungla, canvi en el color o dolor que no cedeix.

Veure més fotos de la Onicomicosis distal subungueal

Veure més fotos de la Onicomicosis superficial blanca

Si Vè. pateix alguna malaltía de les ungles no esperi, consulti a l'especialista o amb el seu farmacèutic



MALALTIES I PROBLEMES DE LES UNGLES