Salva les teves ungles

Onicofagia hàbit de mengar-se les ungles

Definició:
Hàbit compulsiu de menjar-se o mossegar-se les ungles. Les persones nervioses estàn més predisposades. La vora lliure desapareix i la ungla se submergeix en el jaç ungueal. La seva reiteració en el temps provoca lesions vàries, com la inflamació i elevació de les vores laterals o fins i tot formacions verrugoses secundàries a la hiperplasia cuticular. Els hàbits de mossegar-se les ungles més agressius poden provocar hemorràgies subungueales i pèrdua de tires ungueals, que poden deixar espolons ungueals residuals o comportar la pèrdua de tota la ungla. Els desperfectes a nivell dels plecs ungueals, com són les cutícules i padastres, poden manifestar-se en forma de "paroniquia crònica" (inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits) amb exacerbaciones infeccioses agudes. En els casos severs es produeix un deteriorament de la placa ungueal i la formació de cicatrius locals amb distròfia de tota la unitat ungueal i anomalíes de la matriu.



Les ungles mossegades i posteriorment ingerides poden impactar-se en la faringe i produir reaccions inflamatories. També poden aspirar-se i passar a l'arbre bronquial afavorint sobre infeccions o diverses complicacions en el teixit pulmonar. Però el més habitual és que passin al tub digestiu i acabin barrejant-se amb la femta al final del trajecte donada la impossibilitat de digerir la resta ungueal.

Les ungles són eines que se'ns han brindat per a facilitar-nos la tasca d'agafar coses, obrir objectes així com protegir d'agressions externes l'extrem dels dits. Un dit sense ungles és un dit amputat que no pot ocupar totes les seves funcions com cal. Igualment mossegar-se les ungles des de primerenca edat pot provocar quan aquesta és intensa i es perllonga en el temps, hipertròfia dels teixits adjacents, retrocés de l'arrel ungueal de la vora de la ungla, i dur a greus alteracions en l'estètica dental i bucal.

Causes que poden dur a l'hàbit de menjar-se les ungles: :

Causes psicològiques:
Estats obsessius, compulsius, agressivitat o com a forma de calmar moments de nervis, ansietat , angoixa etc.. Qualsevol d'aquests estats pot desencadenar inconscientment i d'una manera frenètica un impuls de menjar-se les ungles. L'estrès, dificultats per a resoldre problemes quotidians que siguin socials, Laboral o escolar (exàmens) són causes freqüents que poden desenvolupar un complex que duu a una persona a menjar-se les ungles.

Causes psicosomàtiques:
És difícil agrupar en un mateix patró a la quantitat de persones que sofrixen aquest mal hàbit per causes psicosomàtiques. Però en els casos molt severs en formes més conscients de lesions autoinfligides, podem enumerar alguns dels trets distintius que poden afavorir actituds negatives i influir emocionalment en el comportament del subjecte durant la infantesa, adolescència i fins a l'edat adulta. Per exemples: Canvis dramàtics en la unitat familiar, no assumir la pèrdua d'un ésser benvolgut, violències i disputes domèstiques reiterades davant el subjecte, divorcis i separacions dels pares, rebuig als padrastres o madrastres, rebuig a la incorporació en la família a nous germans i germanes, maltractaments i humiliacions, pressió pels estudis en l'ambient familiar o escolar, i una infinitat d'altres causes. Però en la majoria d'aquestes causes les frustracions acumulades, la timidesa i la baixa autoestima són els trets més significatius que duen al subjecte a mossegar-se les ungles. Desapareixerà aquesta manía quan s'adquireixi confiança i seguretat en l'àrea familial, escolar o laboral.

Veure més fotos de la Onicofàgia

Temes relacionats
Consells per a tractar la onicofàgia

Consells per a tractar la onicofàgia infantil

Si Vè. pateix alguna malaltía de les ungles no esperi, consulti a l'especialista o amb el seu farmacèutic



MALALTIES I PROBLEMES DE LES UNGLES